Inicià la seva formació musical amb J. Anglada i B. Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C. Puig. El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys. Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent. La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat, Càntics religiosos (amb lletra de J. Verdaguer), Himne del mil·lenari (1879, publicat el 1880), misses, motets, himnes, oracions, lamentacions i, sobretot, el cant Profesión de fe católica, traduït al català i al basc. Entre les composicions profanes hi ha sardanes (en destaca Records de l’Empordà), havaneres, balades i harmonitzacions d’un gran nombre de cançons populars catalanes.