Es formà amb J. Campabadal, i a dotze anys feu el seu primer concert. Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu, i l’any 1876 la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brussel·les, on coincidí amb E. Fernández Arbós. Estudià piano amb L. Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb F.A. Gevaert i orgue amb Mailly. Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi d’aquest instrument. També estudià cant pla. De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però deixà el país per ocupar una plaça d’organista al nord de França. El 1887 s’establí definitivament a Barcelona, on fou organista de diferents esglésies. El seu nom apareix en diferents concerts d’orgue i, el 1894 l’Ajuntament de Barcelona el nomenà organista de l’orgue del Palau de Belles Arts, un dels instruments més importants a la Barcelona de l’època. Des del 1896 fou professor d’orgue al Conservatori Municipal de Barcelona i al del Liceu, i també treballà com a organista del Gran Teatre del Liceu. Compongué obres per a aquest instrument, algunes de les quals foren interpretades en els concerts d’inauguració de l’orgue del Palau de la Música, com també obres de tipus religiós.