Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins. El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona. El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica. A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país. F. Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor de valsos austríac Johann Strauss. Les obres editades que se n’han conservat són de ball, sobretot de xotis, masurques, polques, valsos i rigaudons. Totes elles constitueixen un bon exemple d’aquesta mena de repertori de música lleugera del segle XIX.