Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J. Isern i a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J. Virués La Geneuphonia. Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant. Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l’homeopatia de C.F. Samuel Hahnemann. Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals.
Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu temps, per a compondre se servia de la guitarra. Les seves primeres obres, del 1850, són petites cançons i peces corals. Del 1853 al 1859 visqué el seu període més fecund. Destaca l’òpera Arnaldo di Erill, amb llibret de J. Cortada, estrenada al Liceu el 12 de maig de 1859, que tingué una discreta acollida. Compongué també quatre sarsueles i, malgrat la seva ideologia, repertori religiós. Per la seva qualitat cal parlar del repertori cançonístic, creat a la llum dels models francesos i del repertori líric italià, i un interessant grup d’americanes -o havaneres-. Entre aquestes darreres destaca La calma, composta el 1858, una obra mantinguda en el repertori pels cantants de la Nova Cançó.