Fill del mestre de capella de la catedral J. Marraco i Xauxas, ingressà a l’església del Palau de Barcelona, i estudià amb J. Ferrer, B. Calvó i Puig, M. Ferrer i R. Vilanova. Exercí com a violinista. El 1864 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona en substitució del seu pare, fet que provocà algunes crítiques pel que això representava. Val a dir, però, que J. Marraco gaudia d’una sòlida formació, i que fins i tot podia presumir d’una breu trajectòria internacional. Assolí molta anomenada com a improvisador a l’orgue. Compongué obres religioses i simfòniques, i arranjaments operístics. La seva obra, molt vinculada a una estètica a punt de passar de moda, tingué força difusió.