Una de les figures destacades en el panorama de la guitarra a la Catalunya del final del segle XIX. Estudià amb Josep Rodoreda i amb J.B. Pujol, i fou també deixeble del guitarrista J. Brocà. Feu diverses gires per Espanya i per l’estranger com a concertista solista i com a director d’un grup de corda polsada. El 1894 era professor de guitarra i d’instruments de plectre a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins el 1922. Tot i que algunes fonts ho posen en dubte, se li atribueix la supressió de la corda doble de la bandúrria. Organitzà cobles i estudiantines d’instruments de plectre, com La Lira Barcelonesa, inscrites en una tradició que es pot seguir al llarg del segle XIX. Compongué i edità obres per a grups de corda polsada, cançons amb acompanyament de guitarra i algunes obres de saló.