Vida
Començà els seus estudis amb J. Ferrés a Barcelona i els continuà amb J. Domènec a Berga, on la seva família s’havia instal·lat durant la guerra del Francès. El 1814 retornà a Barcelona, i tingué com a mestres F. Queralt i de M. Ferrer. Aviat començà a destacar com a compositor, primer d’obres religioses com la Missa pastoril, que estrenà el 1828. Aquesta fou, pel que sembla, una de les seves obres de més anomenada i, segons J. Llongueras, encara s’interpretava a Barcelona al principi del segle XX. El 1829 anà a estudiar a Milà, on, com recull la premsa de l’època, fou contractat com a director assistent en algun teatre de la ciutat. L’any següent tornà a Barcelona i aviat assolí un gran renom. Això explica que el capítol de la catedral li oferís, sense oposició, la plaça de mestre de capella. Hi romangué només durant tres anys, ja que deixà el lloc per dirigir una companyia lírica contractada al Teatre Principal de València. La mort de Ferran VII, però, comportà un tancament temporal dels teatre per dol oficial. Llavors, sense feina, Vilanova retornà a Barcelona, on inicià una intensa activitat pedagògica. Fou un professor molt cotitzat i entre els seus deixebles destaquen V. Cuyàs, M. Obiols, P. Tintorer, J. Piqué i Cerveró i J. Jurch i Rivas. El 1839 compongué una Missa de rèquiem, escrita en homenatge a les víctimes de les guerres carlines i que es mantingué en el repertori durant molts anys.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Comas, Ramon Nonat: Biografia del mestre-compositor Don Ramon Vilanova y Barrera, Felicià Horta, Mataró 1895