Josep Ardèvol i Guimbernat

(Barcelona, 1911 — l’Havana, 1981)

Compositor català, fill de Ferran Ardèvol i Miralles.

Vida

Fou educat pel seu pare, que era compositor i pianista, i el 1930 emigrà a l’Havana. Allí fundà diverses formacions instrumentals com ara l’Orquesta de Cámara de l’Havana (1934) i el Grupo de Renovación Musical (1942), un dels conjunts que més contribuïren a l’assoliment d’una consciència musical nacional a l’illa caribenya. El 1945 publicà, juntament amb González i J. Orbón, el manifest Presencia cubana en la música universal, considerat com la plasmació escrita dels objectius estètics del grup. El reconeixement de la seva figura en el panorama musical cubà li permeté aconseguir la nacionalitat cubana el 1936. Fou professor al Conservatori Municipal de l’Havana i arribà a ésser director nacional de música després de la Revolució Cubana. Una de les tasques que desenvolupà en l’exercici del càrrec fou la fundació de l’Orquesta Sinfónica Nacional de Cuba, i també la creació de diferents escoles de música a diverses ciutats. Malgrat la dedicació a activitats politicoadministratives, no oblidà la composició. Entre les seves obres cal citar el ballet amb cor Forma, estrenat el 1943, i la cantata La burla de Don Pedro a caballo, per a solistes, cor i orquestra (1943). A més, és autor d’obres orquestrals, com ara tres simfonies (1943-47), les Suites cubanas núm. 1 i 2 (1947, 1949), tres quartets de corda i també un Scherzo per a tres pianos i orquestra. El 1941 li fou concedit el Premi Chamber Guild Music of Washington.

Obra
Orquestra

Preludio y fuga (1930); Dos trozos de música (1932); Sinfonía (1932-33); 3 Ricercari, orq. c. (1936); Concert, 3 pno., orq. (1938); La burla de Don Pedro a caballo, solistes, cor i orq. (1943); Homenaje a Falla. Simfonia núm. 2 (1946); 2 Suites cubanas (1947, 1949); Variacions simfòniques, vlc., orq. (1951); Elson, vl., orq. (1952); Música, orq. cambra (1957); Música, guit., orq. cambra (1967); 2 Movimientos sinfónicos (1967, 1969); Scherzo, 3 pno. i orq. (s.d.)

Música vocal

Versos sencillos, 1 v., orq. (1952); Cantos de la revolución, cor (1962); Che Comandante, cantata, 3 v. solistes, cor, orq. (1968); Lenin, 6 v. solistes, cor, orq. (1970)

Cambra

Capriccio, pno., fl., ob. (1925); Sonatina, vla., pno. (1932); Musica da camera, 6 instr. (1936); 6 Sonates a 3 (1937-46); Sonatina, vlc., pno. (1950); Quintet de vent (1957); Quartet de corda núm. 3 (1958); Peces breus, vl./vlc., pno. (1965)

Solo

Capriccio, pno. (1922); Sonata, pno. (1927); Preludios, pno. (1927-31); Estudi en forma de Preludi i fuga, perc. (1933); Suite, perc. (1934); 3 Sonates, pno. (1944); Sonata, vlc. (1948); Sonata, guit. (1948); Tensiones, pno. mà esq. (1968)

Ballet

Forma, cor i orq. (1943)