Josep Barberà i Humbert

(Barcelona, 1877 — Barcelona, 1947)

Compositor i teòric de la música català.

Vida

Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat. Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell. Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938. El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter. Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i, especialment, del llibre Curso de melódica, publicat per l’Associació Gregoriana. Col·laborà amb Maria Montessori en aspectes de pedagogia musical i compongué música simfònica, coral i per a piano, a més de cançons. De les seves obres simfòniques sobresurten Tres Miniatures (1919) -formada per Crepuscle d’hivern, impressió, L’enterrament d’una verge i El fumador d’opi, scherzo -, el Divertiment sobre una cançó popular (1921) i el poema simfònic Alfeu i Aretusa (1933).

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Barberà i Humbert, Josep: Cuatro lecciones de alta teoría musical: ritmo, tonalidad, modalidad, J.M.Massó, Ed., Barcelona 1948