Vida
Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals. Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J. Cercós, X. Montsalvatge i, especialment, J.M. Mestres Quadreny. Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment. Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura dels seus elements. Les primeres obres daten del començament de la dècada dels setanta, de les quals destaca Esclat per a flauta, oboè, clarinet, piano, percussió i quartet de corda, estrenada a Barcelona el 1971 pel Conjunt Català Música Contemporània. No obstant això, no fou fins el 1976 que Bofill trobà el seu lloc en el món de la composició amb l’estrena d'Espai sonor per a percussió i cinta. El Septet de set sous per a flauta, clarinet, guitarra, piano, percussió, violí i violoncel, estrenat a Berlín el 1978 pel Grup Instrumental Català sota la direcció de Carles Santos, consolidà Bofill com una de les signatures musicals més sorprenents i, en bona part, la confirmà com l’evolució directa i transparent de l’univers estètic de Mestres Quadreny, el qual la considera el seu únic deixeble musical.
Obra
Cambra
Esclat, fl., ob., cl., pno., perc. i qt. c. (1971); Quartet, guit., pno., clav., perc. (1976); Septet de set sous, 7 instr. (1978); Càntic antic, pno., perc. (1994); Variazioni su tre temi di Anna Bon di Venezia, guit., vl., vlc. (1995); Walk, 3 guit. (1996); Trenzas (A Elena Romero ’in memoriam'), fl., vlc. (1996); Ritrovo, qt. c. (1997)
Solo
Poema, pno. (1974); Suite de Tamanrasset, guit. (1978); Suite per a clavicèmbal (1978); En un Chassaigne Frères negre de mitja cua, pno. (1983); Studio per pianoforte (1992); La settimana enigmistica, org. (1996); Onades i roques, pno. (1997); Terra àrida, terra perduda, terra lleugera, pno. (1997); La nit, pno. (1997); Dansa obliqua, pno. (1997); Alternanze, fl. (1997); Tocs de fum, pno. (1998); El Blanc del Blau (a Quima Jaume, ’in memoriam'), pno. (1998)
Veu i piano
Enigma (A. Salvà, 1981); Mezquita (M.C. Montagut, 1984); Desig (1997); Lamento (1997); 'Mosaic’ en dansa (1997)
Música electroacústica
Espai sonor (estr. 1976); Trio, vl., pno., cinta (1981); Punto y seguido (1993)
Música incidental
Fills d’un déu menor (M. Medoff, 1984); Urfaust (Goethe, 1983)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Pérez i Treviño, Oriol; Bofill, Anna: Josep M. Mestres Quadreny, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Proa, Barcelona 2002
- Xenakis, Iannis; Bofill, Anna: Música, arquitectura, Antoni Bosch, Barcelona 1982