Vida
Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins. El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936. Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig, L’anell de prometatge, Llevantina, Record de Calella, El saltiró de la cardina, Angelina, Girona aimada o Continuïtat. Amb una producció de més de cent sardanes, Bou arribà a ser molt apreciat, bàsicament entre els sardanistes amants de la melodia fàcil. Els seus detractors, però, li atribuïen un més que discutible valor musical.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Vicens Bou i Geli i les seves sardanes, Catalunya 19--?