Vida
El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán. Després de l’etapa montserratina estudià a França: Étampes (1908-10), Pithiviers (1910-13) i la Schola Cantorum de París (1913-17). En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy. Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística. També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa. El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili que el retornà a França durant el període de la Guerra Civil Espanyola- fins el seu òbit, el 1990. A Girona, exercí com a compositor, intèrpret, pedagog i musicòleg. Fou mestre i pedagog de diverses generacions de músics gironins: fundà l’Escola Municipal de Música (1936), que més tard es transformà en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona, que dirigí del 1942 al 1965. Musicològicament es dedicà a la recerca sobre els músics de les comarques gironines. Com a compositor ha llegat una nombrosa producció musical, que va des de la música litúrgica, religiosa i civil -cal destacar les harmonitzacions de nadales catalanes- fins a la música instrumental per a orgue i piano, la música de cambra, per a orquestra i també del gènere sardanístic.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Cervera i Berta, Josep Maria: Biografia del mestre Francesc Civil i Castellví, Conservatori Isaac Albéniz, Girona 1992
- Civil i Castellví, Francesc: La capilla de música de la Catedral de Gerona: siglo XVIII
- Civil i Castellví, Francesc: El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936, Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares, Girona 1970