Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions. També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar. El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música. Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue-. El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català. Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin (Picardia), càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la mateixa ciutat. Del 1918 al 1921 fou professor a l’Escola de Música de Montreux, a Suïssa. El 1921 retornà a París, on fou organista de l’església de Saint François Xavier i professor d’harmonia a la Schola Cantorum. La seva producció musical inclou una diversitat d’obres que abracen tant la música d’orgue com la de cambra i la vocal. De la seva producció, cal destacar l’òpera Canigó, amb text de Ll. Jou i inspirada en l’obra de mossèn Cinto Verdaguer. Recollí la seva llarga experiència docent i compositiva en l’obra de caràcter teòric Notes melòdiques.