Es formà bàsicament a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i orientà la seva carrera com a pianista. El 1942 fou nomenat catedràtic de piano al mateix centre i el 1967 n’assolí el càrrec de sotsdirector. Alguns dels molts deixebles que tingué han esdevingut, posteriorment, personalitats importants dins el panorama musical català, com és el cas, per exemple, d’Antoni Ros Marbà. Les seves composicions estan molt arrelades a la tradició. Autor de diverses sarsueles, entre les més populars destaquen La embajada en peligro, El caballero del amor i Romanza húngara. Es dedicà preferentment a la música lleugera i col·laborà amb diversos directors de cinema, sobretot durant els anys vint i trenta.