Vida
Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A. Nicolau i J. Lamote de Grignon. El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà. Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E. Jaques-Dalcroze. En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica. A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el Conservatori de Música a la mateixa ciutat, centre que dirigí durant deu anys. També a Terrassa dirigí l’Escola Choral i creà una important orquestra d’instruments de corda. Com a compositor, destacà en l’harmonització de cançons populars catalanes, entre les que destaquen La dama d’Aragó, El mestre i La viudeta.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Serra i Pagès, Rossend; Pecanins i Fàbregas, Joaquim: El cançoner musical popular català, Centre Excursionista Comarca de Bages, Manresa 1918
- Pecanins i Fàbregas, Joaquim: Primer llibre de la teoria de la musica, Imp. Salvatella y Compañia, Tarrassa 1928