Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncel·lista. El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts. L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen. El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director (1967-76), i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona. Entre altres formacions, dirigí l’Orquestra Simfònica de Ràdio Associació de Catalunya, l’Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canària i la Banda Municipal de Barcelona (1957-67). Entre les seves obres destaquen Tema amb derivacions, per a dos violins, i nombroses cançons, sardanes, el poema simfònic De la nostra vida i Preludi 78, per a piano. Escriví nombrosos lieder de qualitat.
Bibliografia
- Pich i Santasusana, Joan: Enciclopedia de la música, De Gassó Hnos., Barcelona 1960, 1964