Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany. El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts (Noguera), i el 1914, la de la catedral de Tarragona. També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència. Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema Montserrat -, la suiteLa Seca, la Meca i la Vall d’Andorra, obres líriques i també sardanes, com Núria, Ribetana, L’aplec de Sant Magí, Campanes al vol i Tantost la hivernada.