Vida
Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon. L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés, i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres. Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa (1930) o l’excel·lent Meditació, per a clarinet/flauta i piano (192?). El moment més important de la seva carrera es produí el 1936, quan s’estrenaren els Tres moviments simfònics, per a gran banda, al XIVè Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, que se celebrà a Barcelona amb la presència de personalitats com A. Webern i E. Ansermet. Acabada la Guerra Civil es dedicà a tot tipus d’activitats, entre les quals destaca la direcció de l’Escola de Música de Granollers, a partir del 1945, càrrec que mantingué fins el 1984, quatre anys abans de la seva mort. La seva obra més important fou Empúries, quatre poemes simfònics la gènesi dels quals ja es troba en els Tres moviments simfònics del 1936. L’obra està inspirada en els modes grecs i simbolitza la incorporació del món hel·lènic a Catalunya, amb una espectacular fusió en el darrer poema, en el qual l’orquestra simfònica, que representa la cultura grega, és introduïda en el món de la sardana per una cobla.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Crespí i Gonzàlez, Joana; Garau, Joana M.: Catàleg del fons musical Josep M. Ruera, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1993
- Potau i Borràs, Montserrat; Vidal, Maria: Petita història d’un gran músic, Ajuntament de Granollers, Granollers 2000