Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb J. Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle J. Marraco i D. Mas i Serracant. Fou nomenat organista (1895) i mestre de capella (1907) de l’església de Sant Agustí de Barcelona. Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de la mateixa ciutat. Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa. Col·laborà en diverses antologies, entre d’altres l'Antología Orgánica Práctica de P. N. Otaño i en les publicades a París per l’Abbé J. Joubert. Com a compositor conreà tots els gèneres i les seves obres obtingueren diversos premis. De la seva producció destaquen el drama líric Retorn, la visió dramàtica Donzella que va a la guerra, la sarsuela Los reyes de la inocencia, obres per a banda -Fantasia sobre temes populars catalans, Suite celtibèrica, Glosses i Marxa triomfal -, obres corals -les més significatives de les quals corresponen a les harmonitzacions de cançons populars catalanes, com Cançó de bressol, Cançó del lladre, Muntanyes regalades o El Mestre -, obres per a veu i piano, i música religiosa -especialment les misses dedicades a sant Joan i a sant Agustí, la Passio secundum Matheum i la cantata Multifariam.