Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives. Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella (1922), i fou intèpret de tenora i tible. A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar. Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A la luz de la luna. També és autor d’obres per a banda i orquestra de caràcter popular, com Los Romeros o Suite Gitana, i d’algunes operetes, com La Princesa Amaranta i Claudina. Alguns dels títols de sardanes més famoses són Volguda Calella (1923), Quan els ulls par len (1933), La Rambla de Badalona (1935) o La Coquessa (1947).