Vida
Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona. Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog. Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques (Bach, Beethoven, Schumann, Brahms) i modernes (Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada). El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca (Colòmbia) del 1947 al 1950. Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat musical. A partir del 1966 fou catedràtic de violí del Conservatori de Música de Barcelona, centre que dirigí entre el 1977 i el 1982.
Dins del catàleg de la seva obra cal destacar Trama 12 x 12 (1977), per a violí sol, i Rere del mur, per a soprano i quartet (1983), obra aquesta darrera que el 1983 li valgué el premi Eduard Toldrà de la Generalitat de Catalunya. Adscrit a una estètica hereva del Romanticisme i gran creador de melodies, una de les peces més apreciades i que defineix la seva personalitat creadora és L’amor incert (1982), basada en textos de Rosa Leveroni. Altres obres importants dins del seu catàleg són Wiersz (1993), poema concertant per a violí i orquestra de corda, i el concert per a guitarra i orquestra Ronda (1995).
Obra
Música vocal
L’amor incert, S., pno. (1982; versió per a S. i orq., 1982); Rere del mur, S., 2 vl., vla., vlc. (1983); Poema, 1 v., pno. (1985); Cogitació, S., orq. de cambra (1989); Quartet en forma coral, cor (1995); L’ombra i l’espill, cor (1995)
Música instrumental
Elegia (damunt de tu només les flors), vl., pno. (1963); Llegenda, vl. (1965); Trama 12 x 12, vl. (1977); Cançó i dansa núm. 1, vl., pno. (1980); Sons al son, vl., pno. (1981); Sis cants intranscendents, vl., pno. (1982; versió per a vl. i orq. de c., 1983); Cançó i dansa, qt. de c. (1988); Divertimento, vl. (1988); Farfalle, pno. (1989); Tríptic tonal, cl., orq. de c. (1989); Wiersz, vl., orq. de c. (1993); Tramesa a Cuixart, 3 pno. (1994); Gneis, vl., orq. de c. (1995); Ronda, guit., orq. de c. (1995); Variacions sobre un tema de Granados, pno. (1996)