Vida
L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó. Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella. Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830. Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó (1846). Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes. Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’òpera titulada La fidanzata corsa, estrenada al Teatre Principal de Maó el 1846. També deixà obres instrumentals entre les quals destaca la Fantasía para pianoforte a cuatro manos. El més abundant, però, són les composicions d’església: un miserere a quatre veus, una missa a tres veus i acompanyament de violí, flauta i baixos, una missa a tres veus i orgue, una missa a tres veus i cor en re m, una missa de rèquiem, una missa de glòria, el Repertorio de misas a toda orquesta, lamentacions per a veus i orgue, improperis, l’antífona Pro festivitate dolorum beatae Mariae Virginis, Stabat mater, diversos himnes, lletretes i una col·lecció de versets per a tots els tons per a orgue. La producció compositiva de Benet Andreu estigué marcada estèticament i estilísticament per la influència de l’òpera italiana, especialment per l’obra de G. Rossini. Introduí reformes en la pràctica del cant pla segons el criteri que exposà en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (Barcelona 1851). Escriví un Método seguro para aprender bien la música y el canto, dedicado a la juventud.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Barber i Barceló, Joan: Evocacions del Rdo. D. Benito Andreu y Pons, Pbro., Edicions Nura, Ciutadella 1990
- Andreu i Pons, Benet: Método seguro para aprender bien la música y el canto, dedicado a la juventud, M.Parpal, Mahon 1870
- Andreu i Pons, Benet: El canto llano simplificado en su notacion y en sus reglas, Imp. de los herederos de la v. Pla, Barcelona 1851