Cuyàs nasqué circumstancialment a Mallorca ja que els seus pares, barcelonins d’origen, es refugiaren a Palma durant la guerra del Francès. De molt jove retornà a Barcelona, on inicià els estudis de medicina i dibuix. A disset anys començà a estudiar cant, piano i composició amb Ramon Vilanova. El 1837 presentà públicament un duo que despertà sorpresa i admiració. El 23 de juliol de 1838 fou estrenada, al Teatre Principal de la Santa Creu, la seva òpera La fattucchiera. Aquest melodrama fou molt ben acollit pel públic i pels crítics, especialment per P. Piferrer, que publicà tres amplis articles en "El Guardia Nacional". Cuyàs morí prematurament de tuberculosi el 7 de març de 1839. A més de les obres citades, compongué dues simfonies, una de les quals s’ha perdut, el Duetto fra un Sabino e un Romano (1837), les òperes inacabades Ugo, conte di Parigi i Il sonnambulo (1838), alguns cors i àries i un himne. La producció de Cuyàs se situa en un context estètic romàntic i belcantista proper a l’expressivitat fluida del melodisme bellinià.