Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí. Posteriorment estudià música amb F. Montis, Foce i A. Noguera. L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano. Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D. Alard, Massart i H. Berlioz. A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric. El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà els seus coneixements d’harmonia i composició amb M. Galiana i de violí amb J. Monasterio. El 1869 esdevingué membre de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos i obtingué un primer èxit com a compositor amb l’estrena de la Primera Simfonia (n’escriví cinc entre el 1869 i el 1880). Fou nomenat inspector d’escoles especials de música i mestre de cant a la Inclusa, l’any 1878. Posteriorment, li fou concedida la Creu de Carles III. Compongué tres obertures per a orquestra, entre les quals destaca La Selva Negra, dues marxes de concert (1871, 1873) i una Gran Marxa Nupcial (1876). El 1880 escriví el poema simfònic La Cova del Drac, estrenat sota la direcció d’E. Granados el 1904. Fou autor de diverses peces per a piano: La Primera Lágrima, cinc poloneses de concert (1872-86) i Fàtima. L’any 1916 creà la Cantata a Ramon Llull. Escriví nombroses peces de teatre líric, entre les quals destaquen les sarsueles La canción del marinero (1871), Los hijos de la costa (1871), Justos por pecadores (1872), El anillo de hierro (1878), Florinda (1880), La cruz de fuego (1883), El reloj de Lucerna (1884), El regalo de boda (1885), El motín de Aranjuez (1889) i El monaguillo (1891). Hi emprà melodies senzilles i italianitzants i una instrumentació molt hàbil, fets que li valgueren èxits constants. Fou autor d’obres didàctiques i filosòfiques.
Pere Miquel Marquès i Garcia
© Fototeca.cat
Compositor.