Vida
Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F. Chopin, L. van Beethoven, F. Mompou i J. Cage. Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica. Vers el 1958 començà a compondre. La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic. Crucial en la seva formació i en la seva obra madura fou la relació amb Cristóbal Halffter, epistolar des del 1966 i personal el 1971. No obstant l’aïllament, trobà el reconeixement des del 1979 de compositors com ell mateix poc convencionals com ara Llorenç Balsach, Josep M. Mestres Quadreny, Carles Santos o Llorenç Barber.
Improvisació, intuïció i construcció son els fonaments de les seves nombroses obres. Desenvolupà tres formes de composició: obres electroacústiques a partir d’enregistraments de diverses fonts sonores manipulades posteriorment; obres de piano preparat (que ell anomenà piano no convencional), i obres de piano enregistrat amb manipulació d’estudi o sense. Són destacables també una sèrie d’obres que definí com a “música blanca” o “piano blanc” (al·lusió a l’ús exclusiu de les tecles blanques de l’instrument) pensades per a infants o per a un públic poc avesat a la música contemporània. La seva obra supera les 300 composicions, catalogades amb el nom d’esbossos (Eb.).
Promotor actiu i fonamental de la música contemporània a Mallorca, des de la dècada de 1970 organitzà, amb l’Obra Cultural Balear, audicions a sa Pobla, iniciativa que el portà a fundar, el 1979, un segell discogràfic, Unió Músics (UM), amb el qual edità la seva primera obra compositiva (Obres per a piano) i oferí un mitjà de difusió de l’obra de compositors exclosos per la seva heterodòxia del mercat discogràfic convencional. Amb el mateix propòsit el 1980 impulsà, també a sa Pobla, amb la col·laboració de Ll. Balsach i Ll. Barber, la primera edició dels Encontres de Compositors, festival de música que ha tingut continuïtat posteriorment. Col·laborà amb artistes plàstics com Ben Jakober i amb el poeta Eduardo Scala en el Centre d’Experimentació Teatral de la Universitat de les Illes Balears (1984). Aquests projectes culminaren el 1985 amb la Fundació ACA/Àrea de Creació Acústica, sota la qual se celebra l’Encontre de Compositors a més de concerts, conferències, seminaris i publicacions vinculats a la música contemporània.
Fou també cofunfador (1988) de l’Associació de Compositors de les Illes Balears, de la qual fou vicepresident. La seva discografia inclou, entre d’altres, Obres per a piano, Tendències (1979), Viatge a Albopàs (1990), Caimari; Tendències i anàlisis breus (1992), Música per a 12 poemes de Juan March Cencillo. In Memoriam (2000), Música blanca (2000), L’entorn natural, homenatge a la Trapa (2000), Teix sóc de tots els cants de la meva terra (2002) i Clam. Homenatge als infants d’Àfrica; Gàbies-Viatge Immòbil (2006). Rebé, entre altres reconeixements, la Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2005), el premi Pare Colom de l’OCB d’Inca (2007), el premi Francesc de Borja Moll dels premis 31 de desembre de l’OCB (2008), l’Escut d’Or de sa Pobla (2009), l’Escut d’Or de Búger (2012) i el XII Reconeixement 14 de novembre de la Fundació ACA.
Obra
Música electroacústica
Interferencias, Eb. 48 (1977); Mort i transfiguració, Eb. 52 (1977); Presons, Eb. 54 (1977); Transformacions, Eb. 153 (1983); Viatge a Albopás, Eb. 208 (1990); Viatge, Eb. 209 (1991)
Piano no convencional
Música per a una mort, Eb. 21 (1976); Turment d’Amor, Eb. 26 (1976); 5 Peces breus, Eb. 37 (1977); Angoixa i fuita a l’absurd, Eb. 44 (1977); Peça final de sons pianístics, Eb. 63 (1977); Peces senzilles, Eb. 73 (1978); Peces vibrants, Eb. 75 (1978)
Piano
Tendències, Eb. 65 (1978); Peces fàcils, Eb. 83 (1980); Record llunyà, Eb. 94 (1980); Obra 100, Eb. 100 (1981); Expressivitats pianístiques, Eb. 108 (1981); Jocs rítmics, Eb. 123 (1982); Sentiment trist, Eb. 134 (1983); Jocs expressius, Eb. 148 (1983); 3 Peces per a piano, Eb. 167 (1983); 3 Abstraccions poètiques, Eb. 173 (1984); Anàlisis breus, Eb. 180 (1984); In memoriam, Eb. 224 (1994); Mayte Bayón, Eb. 225 (1997); Música per a 12 poemes de Juan March Cencillo. In Memoriam (2000)
Piano-Música blanca
Peces tristes, Eb. 110 (1981); Sentiments de tardor, Eb. 130 (1982); Nocturnals, Eb. 142 (1983); 3 Impromptus de tardor, Eb. 191 (1986); Sotabosc de l’alzinar, Eb. 215 (1992); Un matí a Son Bieli, Eb. 221 (1992)