Vida
De ben petit mostrà un talent especial per a la música. La seva mare l’hi inicià a través de cants patriòtics, i posteriorment anà a Varsòvia, on estudià amb A. Freyer. Si a casa seva estigué en contacte amb el folklore camperol i les influències ucraïneses i lituanes, a la capital conegué les formes musicals més urbanes, com les masurques o les danses de Cracòvia. A Vílnius, ciutat que visità el 1836, conegué el món de l’òpera i el repertori de l’època. Tot seguit s’instal·là a Berlín (1837-40) per estudiar-hi composició amb C.F. Rungenhagen. Després dels èxits obtinguts per les seves primeres cançons, tornà a Vílnius, on s’establí. Fou organista a l’església de Sant Joan, i aconseguí revitalitzar la vida musical de la ciutat. En aquest temps compongué moltes cançons populars, i començà a escriure les primeres operetes (Loteria). Introduí elements populars de Bielorússia i Lituània en l’estil típic polonès, i quan esclatà la insurrecció del 1846 que enfrontà aristòcrates i pagesos contribuí al debat sobre la qüestió social amb la seva primera òpera realment important, Halka (1846-47). L’obra no obtingué gaire èxit i Moniuszko es dedicà a la música sacra i els oratoris. El canvi en les condicions polítiques, arran de la mort de Nicolau I, afavorí la reposició de Halka, que a partir d’aleshores fou l’òpera nacional polonesa més important. L’any 1858 li oferiren el càrrec de director al Teatre Wielki de Varsòvia i començà a escriure òpera rere òpera. Straszny dwór ('La mansió encantada') aparegué després de la insurrecció del gener del 1863. Els darrers anys col·laborà com a professor al Conservatori de Varsòvia. L’originalitat i la fluïdesa melòdica de les seves cançons, de caràcter plenament romàntic, les han convertit en peces molt celebrades i populars.
Obra
Música escènica
Nowy Don Kiszot czyli Sto szalenstw, opereta ('El nou Don Quixot o Cent follies', 1849); Loteria, opereta ('La loteria', 1843); Halka, òpera (1846-47); Cyganie, opereta ('Els gitanos', 1850); Bettly, òpera ('Idil·li', 1852); Hrabina, òpera ('La comtessa', 1859); Verbum nobile, òpera (1860); Paria, òpera (1859-69); Straszny dwór, òpera ('La mansió encantada', 1861-65); Monte Christo, ballet (1866); Figle szatana, ballet ('Les ocurrències del diable', 1870); Kipiec wenecki, mús. inc. ('El mercader de Venècia', Shakespeare, 1870); Hamlet, mús. inc. (Shakespeare, 1871)
Música vocal profana
Milda, cantata, v. solistes, cor, orq. (1848); Nijola, cantata (1848); Madonna, B., cor, orq. (1856); Widma, cantata, v. solistes, cor, orq. ('Fantasmes', a 1859); Sonety krymskie, cantata, v. solistes, cor, orq. ('Sonets crimeans', 1867); 360 cançons
Música vocal religiosa
7 misses (1850-72); Requiem aeternam, v. solistes, cor, orq.
Música instrumental
2 qt. c. (núm. 1, re m, 1839; núm. 2, fa m, a 1840); Bajka, orq. ('Un conte de fades', 1848); Kain, orq. (1856)