Deixeble dels mestres A. Machado, T. Borba. D. Pâques i L. Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E. Humperdinck i a París amb G. Grovlez. Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica. Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa. Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment. Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século" i fundà dues publicacions, "Arte musical"(1929) i "Gazeta musical"(1950). Com a compositor es caracteritzà per l’eclecticisme. En les seves obres es poden trobar des d’influències impressionistes fins a romàntiques i nacionalistes. També experimentà amb la politonalitat i la atonalitat.