Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué J.A. Vieira, F. Gazul i F. Guimarães com a mestres. A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre. El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat. Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore. Paral·lelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a París i després en altres ciutats europees. Fou el creador dels Concerts Historiques de Nantes (1905) i de l’Orquestra Filharmònica de Lisboa (1923). Amic dels grans músics francesos de l’època, com V. d’Indy, C. Debussy o G. Fauré, com a compositor cultivà el ballet, la música orquestral, la música de cambra i també per a piano. Entre tota la seva producció destaquen les peces per a piano Papillons (1896), el poema simfònic Adamastor (1902) i el ballet Danse du voile (1904).