Vida
Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N. Pejko (1954-59) i amb V. Šebalin fins que es diplomà el 1963. Des d’aleshores ha treballat com a compositora independent.
S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals ha sabut extreure noves experiències sonores. Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer (que estrenà i enregistrà Offertorium, un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986), la seva obra aviat travessà fronteres i es convertí, juntament amb A. Šnitke, E. Denisov, A. Pärt i V. Sil’vestrov, en representant de la nova música russa, la qual cosa li ha valgut nombrosos encàrrecs i premis.
Després d’una primera etapa lligada a D. Šostakovič, progressivament ha introduït en el seu llenguatge musical l’escriptura serial (Chaconne per a piano, 1962) i moltes de les noves tècniques compositives, sense renegar, però, la tradició. La seva música es caracteritza per la força imaginativa i la combinatòria tímbrica en peces sovint breus i per a petits conjunts, com és el cas de Misterioso, per a set percussionistes (1977), De profundis (1978) o In Croce, per a violoncel i orgue (1979).
També en música vocal ha donat obres com Noc’ v Menfise (‘Nit a Menfis’, 1968), Rubajat (1969) o l’excel·lent Cas duši (‘L’hora de l’ànima’, 1974; rev. 1976/88), on cant, percussió i orquestra ofereixen una emotiva visió de la poesia de Marina Cvetajeva. Sovint empra dualitats oposades com a concepte base de la seva obra, com en la simfonia Stimmen... Verstummen (‘Veus... callar’, 1986) o Pro et Contra (1989). També destaquen Jetzt immer Schnee (‘Ara i sempre la neu’, 1993) i el Concert per a violoncel (1994).
Obra
Orquestra
Simfonia 1958 goda (1958); Concert per a piano i orquestra (1959); Intermettso, conjunt instr. (1961); Concordanza, conjunt instr. (1971); Čas duši (‘L’hora de l’ànima’, 1974, rev. 1976/88); Introitus, pno., orq. cambra (1978); Te Salutant (1978); Offertorium, vl., orq. (1980; 2a versió, 1982; 3a versió, 1986); Stimmen... Verstummen (‘Veus... callar’, 1986); Otvet bez voprose (‘Resposta sense pregunta’), 3 orq. (1988); Pro et Contra, simfonia (1989); Concert per a violoncel, orquestra i cor masculí (1990-91); Jetzt immer Schnee (‘Ara i sempre la neu’, 1993), conjunt instr. i cor mixt
Cambra
Quintet amb piano (1957); Cinc estudis, arpa, cb., perc. (1965); 4 quartets de c. (1971, 1987, 1987, 1994); Quattro, 2 trpt., 2 trb. (1974); Quartet, 4 fl. (1977); Misterioso, 7 perc. (1977); Lamento, tb., pno. (1977); Detto I, org., perc. (1978); De profundis (1978); In Croce, vlc., org. (1979); Quasi Hoquetus, vla., fg., pno. (1984); Trio, c. (1988)
Solo
Chaconne, pno. (1962); Sonata, pno. (1965); 10 preludis, vlc. (1974); Svetloje i t’mnoje, org. (‘Clar i obscur’, 1976); Sonatina, fl. (1978)
Música vocal
Facelija, cicle vocal i simfònic (1956); Noč’ v Menfise (‘Nit a Memfis’, 1968), cantata; Rubajat, cantata, Bar., conjunt instr. (1969); Rozy (‘Roses’, 1972), cicle de cançons, S., pno.; Laudatio Pacis, S., A., narrador, 2 cors, orq. (1975); Hommage à Marina Tsvetayeva, cor (1984); Hommage à T.S. Eliot, S., octet (1987)
Bibliografia
- Jakubov, M.: Fünfzig sowietische Komponisten. Fakten und Reflexionen. Eine Dokumentationen von Hannelore Gerlach, Peters, Leipzig-Dresden 1984
- Lemaire, F.C.: La musique du XXe siècle en Russie, Fayard, París 1994
- Restagno, E., ed.: Gubajdulina, EDT/Musica, Torí 1991