Vida
Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N. M’askovskij i A. Goldenweiser. Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició. Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista. Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari. Fou redactor en cap de "Sovetskaja Muzyka" ('Música soviètica'). Tret d’una primera i única incursió en la música innovadora, les Tres cançons, opus 4 (1927), la seva música s’inclou en els postulats de l’ortodòxia soviètica, si bé al principi també fou titllat de formalista per A.A. Ždanov. La seva música, optimista i aduladora del règim, li valgué ser un dels músics més premiats del seu país. En el catàleg de la seva extensa obra figuren cinc òperes, la més coneguda de les quals és Colas Breugnon (1936-38), tot i que també destaca Sem’ja Tarasa ('La família de Taras', 1947), quatre simfonies (1932, 1933, 1934, 1954), tres concerts per a piano, un considerable Rèquiem (1962) i diverses suites, com la coneguda Komedianty ('Els comediants', 1940). A més, escriví nombrosa música per a piano, com els 24 Preludis (1943-44), la Sonata núm. 3 (1946) i les conegudes Sonatines. D’escriptura fàcil i clara i amb un notable equilibri formal, Kabalevskij sabé utilitzar, però, el substrat folklòric de les músiques i danses populars, cosa que el feu famós arreu de l’URSS i enllà de les fronteres.
Obra
Òpera
Colas Breugnon, op. 24 (1936-38); Vode, op. 37 ('Dins del foc', 1942); Sem’ja Tarasa, op. 47 ('La família de Taras', 1947; rev. 1950, 1967); Nikita Veršinin, op. 53 (1954-55); S’ostry, opereta, op. 83 ('Les germanes', 1967)
Orquestra
3 concerts per a piano i orquestra (núm. 1, 1928; núm. 2, 1935; núm. 3, 1952); 4 simfonies (núm. 1, 1932; núm. 2, 1934; núm. 3, Rèquiem, cor, orq., 1933; núm. 4, 1954); Suite per a orquestra de jazz (1940); Komedianty, suite, op. 26 ('Els comediants', 1940); Vesna, poema simf. ('Primavera', 1960); Rhapsody, pno., orq. (1963); 2 concerts per a violoncel (núm. 1, 194849; núm. 2, 1964); Pam’ati gerojev Gorlovki, poema simf., op. 78 ('En memòria dels herois de Gorlovka', 1965)
Cambra
2 quartets de corda (núm. 1, 1928; núm. 2, 1945); Improvisació, vl., pno., op. 21 (1934); Rondo, vl., pno., op. 69 (1961)
Solo
3 sonates per a piano (núm. 1, 1927; núm. 2, 1945; núm. 3, 1946); 4 preludis, pno. (1927-28); 2 sonatines (1930 i 1933); 30 peces per a nens, pno. (1938-39); 24 Preludis, pno. (1943-44); 6 preludis i fugues, pno. (1958-59); Sonata per a violoncel (1962)
Música vocal
Narodnyje mstiteli, suite, cor, orq. ('Els venjadors del poble', 1942); 10 sonets de Shakespeare (1953-55); Pesn’a utra, vesny i mira, cantata, cor infantil, orq., op. 57 ('Cançó del matí, primavera i pau', 1957-58); Rèquiem, MS., Bar., doble cor, orq. (1962); Pis’mo v XXX vek, oratori ('Carta al segle XXX', 1972)