Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A. Nikisch al Conservatori de Leipzig (1904-08), on rebé la diplomatura. Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad. Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934. També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música (1943-44), on també era professor de composició. El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional serbi i conté elements impressionistes. Mostra un notable domini de l’orquestració i un ús dels jocs tímbrics molt descriptiu. La inventiva i l’amplitud de recursos rítmics i harmònics es mostren clarament en l’òpera Suton ('Capvespre', 1925; revisada el 1954) o en el ballet Ohridska legenda ('La llegenda d’Ohrida', 1933), obres en què els temes populars queden integrats en una brillant construcció. També cal destacar-ne l’oratori Voskrsenje ('Resurrecció', 1912) i dos rèquiems.