Vida
Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828. Estudià amb J.B.E. Dupuy, director de l’orquestra de palau. Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817. El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló. Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sol·licità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis. Això no fou possible fins que hagué iniciat la composició de l’òpera Gustaf Wasa, basada en l’òpera de Johann G. Naumann estrenada a Estocolm el 1786 i amb llibret de J.H. Kellgren. L’acte primer de l’obra de Berwald s’estrenà el 1828 i aquell mateix any rebé el permís per a absentar-se’n. S’adreçà a Berlín, on treballà en diferents projectes lírics, com ara Der Verräter, i conegué F. Mendelssohn i el llibretista M.G. Saphir. Des del punt de vista musical, Berwald no causà gaire impacte a la societat berlinesa, i no aconseguí de veure representades les seves òperes. El 1841 es traslladà a Viena, on interpretà algunes de les seves obres simfòniques, com Erinnerung an die norwegischen Alpen ('Record dels Alps noruecs'), i alguna opereta, com Jag går i kloster. De retorn a Suècia, Berwald veié com les seves obres no obtenien el bon acolliment que, en canvi, havien tingut a la capital austríaca. El 1846 viatjà a París, d’on marxà amb noves frustracions i llavors anà a Viena i Salzburg, ciutat on fou nomenat membre d’honor del Mozarteum.
El 1850 esdevingué director i propietari d’una fàbrica de cristall, però, malgrat les obligacions que comportava aquest càrrec, no abandonà la composició. En aquesta època es dedicà a compondre obres de cambra i també a escriure articles periodístics sobre temes variats i de caràcter progressista. Durant aquest període es publicaren a Leipzig els seus trios i quintets per a piano, i el 1862 estrenà a Estocolm, amb gran èxit, l’òpera Estrella de Soria, composta el 1841. El 1864 conclogué la que seria la seva darrera òpera, Drottningen av Golconda ('La reina de Golconda').
L’obra
Les seves primeres composicions mostren encara la petja del Classicisme i dels primers romàntics, entre els quals L. Spohr o J.N. Hummel, tot i que ja revelen trets singulars, com ara l’ardidesa de les seves modulacions harmòniques. Se n’han perdut algunes obres escèniques pertanyents als anys de joventut, però sembla probable que aprofités part d’aquest material en obres posteriors. Del seu repertori simfònic, destaca la Sinfonie singulière (1845), considerada una de les seves millors peces, sobretot pel to vigorós i fresc, resultat de la incorporació d’elements del patrimoni folklòric nòrdic. La Sinfonie capricieuse, en canvi, és més convencional. Aquestes són obres construïdes a partir de models rítmics repetitius, amb una indiscutible influència de L. van Beethoven. Cal destacar-ne la instrumentació, molt efectista. La seva obra de cambra és de vàlua, i fou escrita majoritàriament durant el darrer període de la seva vida.
La música de Berwald, si bé no passà completament desapercebuda al segle XIX, no obtingué gaire ressò. El seu deixeble Ludvig Norman es dedicà a divulgar l’obra del mestre a través d’articles i dirigí les estrenes d’algunes obres inèdites. Algunes foren recuperades, com l’òpera Estrella de Soria, representada a Estocolm el 1946. Tots aquests fets contribuïren a donar a conèixer l’obra de Berwald i feren que almenys una part de les seves composicions, tant les simfòniques com les de cambra i alguna òpera, hagin passat a formar part del repertori concertístic.
Obra
Orquestra
Revue Marsch, banda militar (1818); 5 simfonies (la M, 1820; núm. 1, Sérieuse, 1842; núm. 2, Capricieuse, re M, 1842; núm. 3, Singulière do M, 1845; núm. 4, mi
SOLISTA i orquestra
Tema i variacions, vl. solista (1816); Concert, 2 vl. solistes (1817); Concert, vl. (1820); Konsertsycke, fg. solista ('Peça de concert', 1843, arranj. pno. 1843)
Cambra
3 quartets corda (sol m, 1818; 2 la m, 1849; mi
Òpera
Gustaf Wasa (1827); Cecilia (1829); Leonida (1829); Der Verräter (1830); Donna Isabella (1830); Estrella de Soria (1841); Jag går i kloster (1842); Modehandlerskam ('La modista'), fragments (1843); Slotet Lochleven (Maria Stuart) (1863); Drottningen av Golconda ('La reina de Golconda', 1864)
Diversos
12 peces per a pno., prop de 30 cançons, 13 obres corals
Bibliografia
- Andersson, I.: Franz Berwald, Estocolm 1970
- Bengtsson I., Castegren N. i Lomnäs E., ed.: Franz Berwald: die Dokumente seines Lebens, Kassel 1979
- Castegren, N.: Berwald, Franz, dins Sohlmans musiklexikon, 2, Estocolm 1975
- Layton, R.: Franz Berwald, Estocolm 1956