Vida
Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg. La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil. Gràcies a la intervenció de F. Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques, opus 2, i Scherzo, opus 3. A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’instal·là a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica. El 1845 anà a peu fins a Basilea per assistir a un concert de Liszt, el qual el portà a Alemanya i li aconseguí un lloc de treball a la botiga de música Eck & Lefebvre de Colònia. Es traslladà posteriorment a Stuttgart, on entrà en contacte amb F. Mendelssohn i H. von Bülow, amb qui mantingué una intensa amistat tota la vida. Després de treballar a Hamburg per a l’editor Schuberth, el 1850 anà a Weimar per fer de secretari de Liszt, que acabava de ser nomenat kapellmeister. D’aquella època data la seva primera òpera, König Alfred ('El rei Alfred', 1851). Fou col·laborador de la "Neue Zeitschrift für Musik" ('Nova revista musical') del 1854 al 1861.
El 1857 deixà Weimar per traslladarse a Wiesbaden, on el 1859 es casà amb l’actriu Dorist Genast. A partir d’aleshores, Raff es dedicà intensament a la composició: escriví onze simfonies, nombroses òperes i moltíssimes obres per a piano, entre les quals tenen interès per la seva singularitat les Suites i el seu Concert per a piano i orquestra en do m, opus 185. L’Espègle, opus 125, núm. 3, i La fileuse, opus 157, núm. 2 per a piano gaudiren de molta popularitat en la seva època. Tot i que en les primeres obres palesà la influència de F. Mendelssohn, aviat passà a formar part de la llarga llista de joves compositors seguidors de Liszt i de la Nova Escola Alemanya.
Des del 1877 fins a la seva mort dirigí el Conservatori de Frankfurt, on també impartí classes de composició. Entre els seus alumnes hi hagué Edward MacDowell, Johannes Messchaert, Alexander Ritter i E. Singer.
Obra
Òpera
König Alfred ('El rei Alfred', 1851); Samson (1853-57); Die Parole ('Les paraules', 1868); Dame Kobold, op. 154 ('La dama follet', 1869); Benedetto Marcello (1877-78); Die Eifersüchtigen ('Els envejosos', 1881-82)
Orquestra
Ode au printemps, pno., orq., op. 76 (1857); 12 simfonies (entre les quals: núm. 1, re M, An das Vaterland, ’A la pàtria', op. 96, 1859-61; núm. 9, mi m, Im Sommer, ’A l’estiu', op. 208, 1878); 4 suites orquestrals (entre les quals: núm. 1, op. 101, 1863; Suite Italiana, 1871); 2 concerts vl. i orq. (núm. 1, si m, op. 161, 1870-71; núm. 2, la m, op. 206, 1878); Concert per a piano i orquestra en do m, op. 185 (1873); 2 concerts vlc. i orq. (núm. 1, re M, op. 193, 1874; núm. 2, sol M, 1876); Suite, pno., orq., op. 200 (1875)
Cambra
Més de 20 obres de cambra, entre les quals: Sextet, sol m, op. 178 (1872); 3 quartets, op. 192 (1874); Suite, vl., pno., op. 210 (1879)
Piano
119 obres amb número d’opus, entre les quals: Suite, re M, op. 91 (1859); La gitana, op. 110 (1863); 2 morceaux lyriques, op. 115 (1864); 3 peces, op. 125 (1865); Marche brillant, op. 132 (1866); Capriccio, op. 146 (1868); Valse brillante, op. 156 (1870); 2 peces, op. 157 (1871); Suite, si♭ M, op. 204 (1876); 30 fortschreitende Etüden ('30 estudis progressius', 1868-72)
Música vocal
3 Lieder, 1 v., pno., op. 49 ('3 cançons', 1848); 2 italienische Lieder, 1 v., pno., op. 50 ('2 cançons italianes', 1849-50); Sangesfrühling, 30 cançons, 1 v., pno., op. 98 ('Primavera cantaire', 1855-63); Deutschland Auferstehung, v. masc., orq., op. 100 ('La resurrecció d’Alemanya', 1862-63); Morgenlied, cor, orq./pno., op. 186a ('Cançó de matinada', 1873); Einer Entsachlafenen, S., cor, orq./pno., op. 186b ('A un finat', 1873); Blumensprache, 6 cançons, 1 v., pno., op. 191 ('El llenguatge de les flors', 1874); Weltende, Gericht, Neue Welt, oratori, v. solistes, cor, orq., op. 212 ('Fi del món, Judici, Nou Món', 1879-81)