Vida
Fill del pintor Alfred Schoeck, començà a compondre abans d’iniciar la seva formació musical i el 1905 ingressà al Conservatori de Zuric, on estudià amb K. Attenhofer, R. Freund, F. Hegar i L. Kempter. Al cap de dos anys es traslladà a Leipzig per ampliar coneixements amb M. Reger. El 1908 tornà a Suïssa i compaginà la composició amb la direcció coral. Director de l’Orquestra Simfònica de Sankt Gallen (1917-44), rebé diferents distincions i premis honorífics al llarg de la seva vida, entre els quals el doctorat honoris causa per la Universitat de Zuric (1928). Els lieder de Schoeck, que ocupen gran part del seu catàleg, són considerats hereus de la tradició iniciada amb F. Schubert i continuada per H. Wolf. És considerat un dels liederistes més importants de la primera meitat del segle XX. També escriví obres simfòniques, corals i de cambra i diverses òperes. D’aquestes darreres, Don Ranudo de Colibrados (1917-18) fou la més representada en vida del compositor, mentre que Venus (1919-20) i Penthesilea (1924-25) són les que han passat a la posteritat. Hi ha enregistraments de l’època on es pot apreciar el seu estil de direcció orquestral i la manera com acompanyava al piano. També han estat enregistrades algunes de les seves òperes, diverses peces de música de cambra i la integral dels seus lieder. Si bé els darrers anys el seu llenguatge mostrà influències provinents de l’impressionisme, la seva obra és considerada hereva del Romanticisme.
Obra
Òpera
Don Ranudo de Colibrados, op. 27 (1917-18); Venus, op. 32 (1919-20); Penthesilea, op. 39 (1924-25); Massimilla Doni, op. 50 (1934-35)
Música instrumental
10 obres orquestrals (entre les quals: Concerto quasi una fantasia, vl., orq., op. 21, 1911-12; Concert per a violoncel i orquestra, op. 61, 1947; Concert per a trompa i orquestra, op. 65, 1951); 8 obres de cambra (entre les quals: Quartet de corda núm. 1, re M, op. 23, 1912-13; Sonata, sol M, cl., pno., 1916; Quartet de corda núm. 1, do M, op. 37, 1923)
Música vocal
15 obres corals (entre les quals: Trommelschläge, ’Cops de timbal', cor, orq., op. 26, 1915; Cantata, Bar., cor masc., pno., perc., op. 49, 1933); 7 obres per a v. solista i conjunt instr./orq. (entre les quals: Elegie, ’Elegia', 1 v., orq. de cambra, op. 36, 1922-23; Notturno, Bar., qt. de c., op. 47, 1931-33); més de 200 cançons per a v. solista i pno.