Vida
Animat per la seva mare, que li ensenyà a tocar el piano, i per un sacerdot local, va escriure la seva primera composició, Pange lingua (1862), i entre el 1864 i el 1865 cursà estudis musicals a Praga. Després estudià al Conservatori de Música de Leipzig amb I. Moscheles i E.F. Richter (1865-67). El 1868 anà a París i més tard a Mannheim, on estudià amb V. Lachner. El 1871 era una altra vegada a Praga i hi va romandre la resta de la seva vida, tret d’una curta temporada a Vílnius (Lituània). Morta la seva primera esposa, es casà en segones núpcies amb la contralt Betty Hanušová, cunyada seva i intèrpret de nombroses òperes txeques, incloses les de l’autor. El 1875 fou nomenat vicerector i mestre del cor del Teatre Provisional de Praga, càrrec que ocupà fins el 1878. També fou mestre de cor a l’església ortodoxa russa de Praga fins el 1881, però a partir d’aleshores deixà de banda tots els càrrecs i es dedicà completament a la composició i a impartir classes particulars. Tingué una intensa història d’amor amb l’escriptora i alumna seva, Anežka Schulzová, que li va escriure alguns llibrets per a les seves òperes. És el compositor txec més important de la segona meitat del segle XIX després de B. Smetana i A. Dvorák, i conreà gairebé tots els gèneres amb grans resultats. Entre aquests gèneres hi ha els anomenats melodrames de concert, consistents en un text recitat i amb música, com Vodník ('El follet de l’aigua', 1883), la coneguda Královna Ema ('La reina Emma', 1883, orquestrada el 1889) o Hakon (1888), amb textos d’eminents poetes txecs de l’època, com ara K.J. Erben, J. Vrchlický o V. Hálek. J. Vrchlický, per exemple, li preparà els textos, basats en obres de Sòfocles i Eurípides, de la trilogia operística Hippodamie (1889-91), una melopea gairebé parlada inserida en un complex entramat de leitmotive d’estructura molt cuidada, una vasta i curiosa incursió en el món del classicisme grec que demostra el vessant més europeista i de tradició germànica de Fibich. En la seva obra escènica apareixen tant autors estrangers, com és el cas de W. Shakespeare per a Boure ('La tempesta', 1895) o F. von Schiller per a Nevesta mesinská ('La núvia de Messina', 1884), una de les millors òperes txeques d’aquest període, com autors txecs, és el cas de Blaník (1881, amb text d’E. Krásnohorská), i Pád Arkuna ('La caiguda d’Arcona', 1900) amb text d’A. Schulzová. L’obra Šárka (1896-97) és, però, la més popular de les seves òperes, probablement pel retorn a la temàtica txeca i perquè està construïda segons la fórmula anomenada òpera de números, que afavoreix les repeticions de les parts més aplaudides.
Fibich fou un aglutinador d’estils, que introduí tendències innovadores al seu país. Smetana i Dvorak es van inspirar en alguns dels seus poemes simfònics per a compondre els seus en la mateixa línia descriptiva o narrativa. Rebé l’herència del Romanticisme germànic sense reserves (de C.M. von Weber o dels inicis de R. Wagner) i, sense adscriure’s totalment al corrent nacionalista de la música txeca, no amagà les seves arrels. Poemes simfònics significatius són Othello (1873), Vesna ('Primavera', 1881), V podvecer ('Al capvespre', 1893), i també cal destacar les obertures Noc na Karlštejne ('Una nit al Karlštejn, 1886), Komenský (1892) o Oldrich a Božena ('Oldrich i Božena', 1898). També en els seus lieder es nota la influència germànica, sobretot de F. Schubert i R. Schumann. La seva música de cambra és en bona part de la primera època, però tardanament va compondre el Quintet per a piano (1893), que és potser la seva peça de més entitat dins d’aquest gènere. També cal citar la nombrosa obra pianística, amb sonates i suites i la gran col·lecció de 376 peces, repartides en quatre opus i anomenades Nálady, dojmy a upomínky ('Humors, impressions i reminiscències', 1892-1902) inspirades en la seva relació amb Schulzová.
La seva obra, en conjunt, té una gran solidesa, possiblement a causa de la formació alemanya, tant en les tècniques compositives com en la concepció estructural, que el fan un autor apreciat per la seva facilitat melòdica i una paleta orquestral rica i inventiva, com es palesa en les seves simfonies, sobretot les tres últimes, del 1883, el 1893 i el 1898, de gran maduresa estructural.
Obra
Òpera
Bukovín (1870-71); Blaník, op. 50 (1874-77); Nevesta mesinská, op. 18 ('La núvia de Messina', 1882-83); Hippodamie ('Hipodàmia'), trilogia melodramàtica escènica, op. 31-33 (1891); Boure, op. 40 ('La tempesta', 1893-94); Hedy, op. 43 (1894-95); Šárka, op. 51 (1896-97); Pád Arkuna, op. 55 ('La caiguda d’Arcona', 1898-99)
Melodrames de concert
Štedrý den, narrador, pno., op. 9 ('Dia de Nadal', 1875); Pomsta kvetin, narrador, pno. ('La revenja de les flors', 1877); Vecnost, narrador, pno., op. 14 ('Eternitat', 1878); Vodník, narrador, orq., op. 15 ('El follet de l’aigua', 1883); Královna Ema, narrador, pno. ('La reina Emma', 1883); Hakon (1888; Vrchlický), op. 30, narrador, orq.
Música incidental i ocasional
Pražský žid ('El jueu de Praga', 1871-77); Prolog k otevrení Nového ceského divadla ('Pròleg per a l’obertura del Nou Teatre Txec', 1876); Verejné tajemství ('Un secret públic', 1876); Dora (1877); Stará panna ('La conca', 1877); Velká hudební monografie stavby Národního divadla ('Gran monografia musical de la construcció del Teatre Nacional', 1881); Hudba kživému obrazu pri oslave 300 narozeni J.A. Komenského ('Música per als retaules vivents de la commemoració del 300 aniversari del naixement de Komenský', 1892)
Música coral religiosa
Meluzina, v. solistes, cor, orq., op. 55 (1872-74); Svatební scéna, 7 v. solistes, cor, orq. ('Escena de casament', 1872-74); Jarni romance, S., B., cor, orq., op. 23 ('Un conte de primavera', 1880-81); Missa brevis, op. 21, cor, org. (1885)
Altres obres vocals
4 cors (2 per a v. masc., 2 per a v. mixtes), unes 10 cançons polifòniques a 2 v., prop de 100 cançons per a v. solista
Orquestra
3 simfonies completes (núm. 1, fa M, op. 17, 1877-83; núm. 2, mi♮ M, op. 38, 1892-93; núm. 3, mi m, op. 53, 1898); 7 poemes simfònics (entre els quals: Othello, op. 6, 1873; Toman a lesní panna, op. 49, ’Toman i la nimfa del bosc', 1874-75; Boure, op. 46, ’La tempesta', 1880); 4 obertures: Veseloherni ouvertura ('Obertura Comèdia'), op. 35, 1873; Noc na Karlštejne ('Una nit al castell de Karlštejn'), op. 26, 1886; Obertura per al festival Komenský, op. 43 (1892); Oldricha Božena ('Oldrichi Božena'), op. 52, 1898
Cambra
Instruktivni sonatina, re m, vl., pno., op. 27 ('Sonatina instructiva', 1869); Trio per a piano, fa m (1872); Jasná noc, vl., pno. ('Nit clara', 1873); Quartet de piano, mi m, op. 11 (1874); 2 quartets de corda (la M, 1874; op. 8, sol M, 1878); Koncertní polonesa, vl., pno. ('Concert polonès', 1878); Romance, si♮ M, vl., pno., op. 10 (1879); Selanka (Idyll) ('Idil·li'), cl./vl., pno., op. 16 (1879); Tema con variazioni, si♮ M, 2 vl., vla., vlc. (1883); Quintet per a piano, re M, vl., vlc, tr., pno., op. 42 (1893)
Piano
Le printemps, op. 1 (1865); Albumblätter, op. 2 ('Fulles d’àlbum', 1865-66); Scherzo, op. 4, mi m (1866); Scherzo, mi♮ M (1871); Offenheim-Walzer ('Valsos Offenheim', 1875); Suite, sol m (1877); Variations, si♮ M (1877); Dve rondina (1885); Valcík, do M ('Vals', 1880-81); Z hor, op. 29 ('De les muntanyes', 1887); 376 Nálady, dojmy a upomínky, op. 41, 44, 47, 57 ('Humors, impressions i reminiscències', 1892-1902); 5 Malírské studie, op. 56 ('5 Estudis de pintures', 1898-99)
Piano (4 mans)
Fugato (Fughetta), op. 24 (1868); Ciacona, op. 25 (1868); 4 Malickosti, 1a sèrie de bagatel·les, op. 19 (1870-77); Zlatý vek, 24 miniatures, op. 22 ('L’edat d’or', 1869-85); Kolo vil, publ. com a op. 24 amb el Fugato ('Ball rodó de les fades', 1885); Impromptu, publ. com a op. 25 amb la Ciacona (1885); Sonata, si♮ M, op. 28 (1886); 4 Malickosti, 2a sèrie de bagatel·les, op. 48 (1895)
Bibliografia
- Krístková, J., ed.: Zdenek Fibich, Praga 1971
- Newmarch, R.: The Music of Czechoslovakia, Londres 1942, reeditat el 1969