Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P. Arrieta al Conservatori de Madrid. El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament. Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i col·laborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional. Entre les seves composicions destaquen Zamba, opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano.