Vida
Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda. A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista. Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini. L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo, i el 1863 la segona, Joana de Flandres. El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia. Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de llavors la seva activitat se centrà a Itàlia. El 1870 aconseguí el seu èxit més clamorós al Teatro alla Scala de Milà amb Il Guarany. Aquesta òpera, la més famosa de Gomes, és considerada l’òpera nacional del Brasil, tot i seguir clarament els patrons establerts per l’òpera italiana. Quan Verdi l’escoltà, s’hi referí com a l’obra d’un "veritable geni musical". L’exotisme de l’escenografia fou un dels principals atractius per al públic europeu. Seguidament aparegueren dues òperes més, Fosca (1873) i Salvator Rosa (1874), amb llibret de Ghislanzoni. Després del fracàs de Maria Tudor el 1879, Gomes tornà al Brasil, on deu anys després estrenà Lo schiavo. En la seva última òpera, Condor (1891), s’acostà al llenguatge verista. El 1892, amb motiu del quart centenari del descobriment d’Amèrica, estrenà a Rio de Janeiro el seu oratori Colombo. Fou director del Conservatori de Belém, ciutat del nord del Brasil, poc abans de morir.
Obra
Òpera
A noite do castelo (1861); Joana de Flandres (1863); Se sa minga (1867); Nella luna (1868); Il Guarany (1870); Fosca (1873); Salvator Rosa (1874); Maria Tudor (1879); Lo schiavo (1889); Condor (1891)
Diversos
Colombo, oratori (1892); Il saluto del Brasile (1876); A última hora do Cálvario, cantata (1869); Hino acadêmico (1859); 9 modinhas (entre les quals: Alta noite; Anália ingrata; As bahianas; Conselhos; Suspiros d’alma, 1850-60); 20 cançons (entre les quals: Addio; Ave Maria; Chiaro di luna; Lontana; Piccola mendicante; Povera bambola, 1860-70); prop de 10 obres per a pno. (entre les quals Fantasia sobre ’A alta noite', ~1859; Avante, brilhante galope, publ. 1860; Moreninha, valsa brilhante, publ. 1860)