Vida
Estudià teoria, piano, violoncel i clarinet amb el seu pare, Raúl, fins que aquest morí (1899). Llavors continuà els seus estudis amb B. Niederberger i el 1907 ingressà a l’Institut Nacional de Música de Rio, on fou alumne de F. Braga. A partir del 1905 començà a recopilar cançons del nord del país, tasca que desenvolupà fins el 1912. Impressionat pel folklore brasiler, utilitzà el material obtingut per a les seves composicions. Les primeres obres, però, estigueren influïdes per R. Wagner, G. Puccini, C. Franck i, en general, pels compositors romàntics i impressionistes. Es presentà oficialment com a compositor el 1915 amb una sèrie de concerts a Rio de Janeiro. La seva música fou durament criticada pels sectors més conservadors. Al mes de juny del 1923 viatjà a París per presentar la seva obra però, per problemes econòmics, es veié obligat a tornar al seu país al final de l’any següent, quan les seves creacions havien obtingut un enorme ressò entre músics com P. Dukas, E. Varèse, S. Prokof’ev i M. Ravel. Fins i tot el diari "Liberté" havia parlat de les seves obres, tot considerant-les d’un ’modernisme avançat'. El 1927 anà de nou a París, on gaudí de l’admiració dels músics i de la crítica i romangué durant tres anys. De nou al Brasil, exercí de professor a Rio de Janeiro i São Paulo. També fou supervisor d’Educació Musical, nomenat per Getúlio Vargas, president del govern. Des d’aquest càrrec organitzà cursos, publicà la Guia Practico, una recopilació de cançons folklòriques destinades a l’educació musical a les escoles, i introduí innovacions en el programa nacional d’educació tot incloent-hi el folklore brasiler. A partir del 1932, any en què fou designat superintendent d’Educació Musical i Artística de l’estat de Rio de Janeiro, realitzà un extraordinari treball pedagògic i divulgador, organitzà orfeons populars i escriví moltes composicions destinades a l’educació dels escolars. El 1942 fundà el Conservatori Nacional de Cant Coral i dos anys més tard presentà les seves composicions al públic de Los Angeles, Boston i Nova York. El 1945 creà l’Acadèmia Brasilera de Música, de la qual fou president des del 1947 fins a la seva mort. Ha estat un dels compositors més originals del segle XX, amb una gran creativitat a l’hora de recrear melodies i ritmes del seu país. Formada per aproximadament unes 1 500 obres, la seva producció comprèn òperes, ballets, simfonies, poemes simfònics, música de cambra, per a piano, per a cor, per a banda i també algunes misses.
Obra
Música escènica
Izath, òpera (1912-14); Uirapuru, ballet (1917); Possessão, ballet (1929; Pedra Bonita, ballet (1933); Magdalena, comèdia musical (1947); Rudá, ballet (1951); Gênesis, ballet (1954); Yerma, òpera (1955-56); Emperor Jones, ballet (1956); Menina das Nuvens, òpera (1958)
Orquestra
2 concerts per a vlc. i orq. (núm. 1, 1913; núm. 2, 1953); 12 simfonies (entre les quals: núm. 1, O imprevisto, 1916; núm. 3, A guerra, 1919; núm. 4, A vitória, 1919; núm. 5, A paz, 1920; núm. 8, 1950; núm. 10, Sumé pater patrium, T., Bar., B., cor, orq., 1952; núm. 12, 1957); 6 chôros (entre els quals: núm. 11, pno., orq., 1928; núm. 13, 2 orq., banda, 1929); 5 Bachiana brasileira (entre les quals: núm. 3, pno., orq., 1938; núm. 8, 1944); 5 concerts per a pno. i orq. (entre els quals: núm. 2, 1948; núm. 3, 1952-57; núm. 5, 1954); prop de 30 obres orquestrals més (entre les quals: Momoprecoce, fantasia, pno., orq., 1929; Saudade da juventude, suite, 1940; Madona, poema simf., 1945; Dawn in a Tropical Forest, obert., 1953; Odisséia de uma raça, 1953; Izi, 1957)
Cambra
4 trios per a pno. (1911-45); 17 qt. de c. (1915-57); 2 Choros (núm. 1, Settiminio, 1924; núm. 2, 3 tr., trb., 1926); 2 Bachiana brasileira (núm. 1, mínim de 8 vlc., 1930; núm. 6, fl., fg., 1957); 4 sonates per a pno. i vl. (1915-23); prop de 25 altres obres de cambra (entre les quals: Improviso, vl., pno., 1915; Sexteto místico, fl., ob., sax., arpa, cel., guit., 1917; Fantasia concertante, cl., fg., pno., 1953; Duo, ob., fg., 1957)
Piano
25 obres per a pno., entre les quals: Petizada, 6 peces (1912); Danças características africanas (1915); A Fiandeira (1921); A Lenda do Caboclo (1920); Prole do bebê, núm. 2, 10 peces (1921); Rudêpoema (1921-26); Chôro, núm. 5, Alma brasileira (1925); Cirandas (1926); Saudades das selvas brasileiras (1927); Bachiana brasileira, núm. 5, pno./orq. (1930-36); Ciclo brasileiro, 4 peces (1936); Hommage à Chopin (1949)
Guitarra
Suite populaire brésilienne (1908-12); Chôro, núm. 1 (1920); 12 Études (1929); 5 Préludes (1940)
Música vocal
Més de 50 obres corals (entre les quals: Chôro, núm. 3, v. masc., sax., fg., 3 tr., 1925; Missa São Sebastião, 1937; Bachiana brasileira, núm. 9, cor/orq. de c., 1945; Magnificat alleluia, 1 v., cor, orq., 1958); més de 80 cançons per a v. i pno. (entre les quals: Epigramas irônicos e sentimentais, 8 cançons, 1921-23; 3 canções indígenas, 1930; Serestas, 14 cançons, 1923-43)