Vida
Es formà amb músics d’origen hispanoamericà, com J. Buitrago o P. Desvernine. De jove mostrà uns grans dots com a pianista, i es traslladà a París, on estudià amb A.F. Marmontel. Després d’escoltar N. Rubinstein en un concert, decidí traslladar-se a Alemanya. Allí estudià composició amb S. Lebert a Stuttgart, i amb L. Ehlert a Wiesbaden, i després entrà al Conservatori Hoch de Frankfurt. Conegué personalment F. Liszt, a qui feu sentir algunes composicions pròpies per a piano. El 1880 s’inicià en la docència del piano, i l’any següent fou contractat al Conservatori de Darmstadt, on romangué un curs. Poc després s’establí a Wiesbaden, on rebé nombrosos joves compositors americans. Aquests contactes i les perspectives d’una vida més fàcil a Amèrica l’esperonaren a retornar-hi el 1888. S’establí uns quants anys a Boston, on tingué nombrosos deixebles i assolí una gran reputació com a compositor, i el 1896 la Universitat de Columbia, a Nova York, li oferí la primera càtedra de música que creà, càrrec que renuncià el 1904.
El llenguatge de MacDowell està influït per la seva formació germànica i pel tarannà conservador, emmirallat en l’obra d’E. Grieg. La seva obra, majoritàriament per a piano, combinava l’herència de la música cèltica amb l’escocesa, a més d’utilitzar referències de música indígena (Suite India, 1897). El seu llenguatge, en ocasions cromàtic, es pot incloure en general dins el Romanticisme tardà. Mantingué una polèmica contra la música d’A. Dvorák a causa de la seva oposició a les escoles nacionalistes, que considerava puerils.
Obra
Orquestra
2 concerts per a pno. i orq. (núm. 1, la m, op. 15, 1882; núm. 2, re m, op. 23, 1884-86); Hamlet, Ophelia, poemes simfònics, op. 22 (1884-85); Lancelot und Elaine, poema simf., op. 25 (1886); Lamia, poema simf., op. 29 (1887-88); Romanze, vlc., orq., op. 35 (1887); Suite, la m, op. 42 (1888-91); Suite núm. 2, op. 48 (1891-95)
Piano
Prop de 40 obres per a piano, entre les quals: Drei Poesien, pno. 4 mans, op. 20 ('Tres poesies', 1885); Vier Stücke, op. 24 ('Quatre peces', 1886); Idyllen, op. 28 ('Idil·lis', 1887); Sechs Gedichte nach Heinrich Heine, op. 31 ('Sis poemes segons Heinrich Heine', 1887); Étude de concert, op. 36 (1887); Zwölf Etüden, op. 39 ('Dotze estudis', 1893-1900); Forgotten Fairytales, op. 4 (1897); New England Idyls, op. 62 (1901-02)
Cançó
Drei Lieder, op. 11 ('Tres cançons', 1881); Zwei Lieder, op. 12 ('Dues cançons', 1880-81); From an old garden, op. 26 (1886-87); Drei Lieder, op. 33 ('Tres cançons', 1887-88); Two Songs, op. 34 (1887); Six love Songs, op. 34 (1887); Eight Songs, op. 47 (1893); Two old Songs, op. 9 (1894); Four Songs, op. 56 (1898); Three Songs, op. 58 (1899); Three Songs, op. 60 (1901)
Cançó polifònica
Drei Lieder für vierstimigen Männerchor, op. 27 ('Tres cançons per a cor masculí a quatre parts', 1887); Two Northern Songs, op. 43, v. mixtes (1890-91); Barcarole, v. mixtes, pno. 4 mans, op. 44 (1890); The Witch, v. masc., op. 5 (1897); War Song, v. masc., op. 6 (1898); diversos cors per a v. masc.