Format a l’Institute of Musical Art de Nova York, estudià piano amb Abby Whiteside i composició amb Vincent Jones. A partir del 1924 treballà en emissores de ràdio com a cap de programes musicals, al llarg dels quals presentà personatges com Frank Sinatra o Duke Ellington. Fou un dels compositors nord-americans més difosos i populars del segle XX. Fou nominat en diverses ocasions per als premis Grammy, guardó que guanyà el 1966 per la gravació de la Simfonia número 1 de Charles Ives. El 1995 fou premi Pulitzer de música per Stringmusic i el 2005 guanyà un premi Grammy honorífic. Del 1986 al 1994 ocupà el càrrec de president de l’American Society of Composers, Authors and Publishers (ASCAP). És autor d’obres per a gran orquestra, conjunt de cambra, banda i cor, i també compongué per a la televisió i el cinema (World War One, 1964-65; Holocaust, 1978) i algun musical (Billion Dollar Baby, 1945; Arms and the Girl, 1950). Utilitzà elements del jazz (Choral und Fuge in Jazz, 1936), el blues, el gòspel i la música country, fet que el converteix en un dels compositors nord-americans per excel·lència. Algunes de les seves peces, com American Salute (1947), formen part del repertori habitual de les orquestres nord-americanes.