Fill del compositor Jean-Baptiste-Louis Guiraud, estudià al Conservatori de París juntament amb G. Bizet. El 1859 guanyà el Premi de Roma. Compongué òperes, música per al teatre i algunes obres per a orquestra, com l'Overture d’Arteveld, opus 10 (1882). Fou professor d’harmonia i acompanyament al Conservatori de París des del 1876, i de composició des del 1880 fins a la seva mort. És conegut per la seva relació amb altres músics, com Bizet (feu la que, actualment, es coneix com a Suite núm. 2 de L’Arlésienne) i J. Offenbach (orquestrà els Les contes d’Hoffmann). Fou professor de composició de C. Debussy i P. Dukas. Poc abans de morir publicà un Traité practique de l’instrumentation.