timbal

m
Música

Timbal

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de percussió de so indeterminat, del tipus tambor amb dues membranes.

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes. És un dels instruments de percussió més usats arreu del món, amb notable i singular presència dins el conjunt dels instruments tradicionals catalans (colles de grallers o dolçainers, per exemple). Hom en fa servir de grossos i de petits com a solistes o bé com a acompanyants, segons el lloc i el costum. Pel fet que el seu ús és tan estès, sovint és anomenat, de manera confusa i indistinta, tabal, tambor i, a vegades, tamborí.

El timbal consisteix en un tambor de doble membrana de mides molt diverses que oscil·len entre 30 i 50 cm de diàmetre. Els més antics eren de fusta, i actualment coexisteixen amb els d’alumini o de llautó. El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tesades i fixades a pressió damunt un bastidor cilíndric, que fa també de caixa de ressonància. En els de fusta, les dues membranes es mantenen fixades als extrems del cos de l’instrument pressionant-ne els riscles amb l’ajut de dos cèrcols, lligats l’un amb l’altre amb una corda que, a tal fi, té unes anelles de tensió, de cuir, que permeten aconseguir el so més convenient. En els metàl·lics aquests cèrcols s’uneixen i es tesen per mitjà d’uns cargols. El so es produeix en percudir la membrana superior amb dues baquetes. L’instrument sol anar penjat al coll de l’intèrpret, que acostuma a situar-se’l a l’altura de la cintura, la qual cosa li permet fer-lo sonar mentre es desplaça. Altrament, s’anomena timbals un conjunt de dos tambors metàl·lics cilíndrics, un de so més agut i l’altre més greu, poc profunds, d’una sola membrana que se sostenen muntats damunt un suport en què sovint es col·loquen també una o dues esquelles. Es fan sonar colpejant-los amb dues baquetes primes. Constitueixen un element essencial de la música popular urbana llatinoamericana i han adquirit darrerament un cert protagonisme en la música de concert. Amb aquest nom també es fa referència a un tambor brasiler, llarg i cònic, semblant a la conga o tumbadora, amb una sola membrana, que es fa sonar percudint-la amb les mans.