Enriqueta Tarrés

(Barcelona, 1934)

Soprano.

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys. Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni. El 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc i debutà a València amb Il Trovatore. El 1958 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust, i un any després hi cantà Les noces de Fígaro. La seva important carrera internacional, centrada especialment en teatres d’Alemanya i Àustria, l’ha dut, a més, a participar en diversos festivals, com el de Glyndebourne (on el 1964 cantà Idomeneo sota la direcció de J. Pritchard) o Ais de Provença, i a actuar en teatres com el Metropolitan de Nova York. A més de l’òpera, s’ha destacat en el terreny de la música sacra, el lied i l’oratori. El 1974 cantà el Rèquiem de G. Verdi a Zuric sota la direcció de R. Kempe. El 1986 interpretà Aïda i estrenà Èdip i Jocasta de Josep Soler al Liceu. Cinc anys més tard tornà al teatre barceloní per fer el paper d’Electra en Idomeneo, de W.A. Mozart. Ha protagonizat diversos enregistraments d’òperes i oratoris.