Vida
Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M. Plantada. A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D. Frau. Aconsellada per N. Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G. Tarragó. Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona (1944). Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa d’Almaviva (Les noces de Fígaro) i s’hi tornà a presentar assíduament fins el 1967 amb òperes de R. Wagner, J. Massenet, G. Puccini i M. de Falla, entre d’altres. El 1945 actuà per primera vegada a Madrid, on dos anys més tard cantà en unes reeixides funcions operístiques al costat de B. Gigli. El 1948 inicià les seves col·laboracions amb el segell discogràfic EMI, per al qual ha realitzat un centenar d’enregistraments d’òpera, cançó espanyola, lied i música sacra. El 1949 debutà a París amb Faust i l’any següent ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Ariadna auf Naxos i al Covent Garden de Londres amb La bohème, sempre amb gran èxit de públic i crítica. Contractada per R. Bing, actuà al Metropolitan de Nova York entre el 1951 i el 1961 amb un repertori variat que inclogué òperes de W.A. Mozart, G. Rossini, J. Massenet, G. Puccini, R. Wagner, G. Bizet, Ch. Gounod i C. Debussy, entre d’altres. El 1961 debutà a Bayreuth amb Tannhäuser, sota la direcció de W. Sawallisch i al costat dels cantants W. Windgassen, D. Fischer-Dieskau i G. Bumbry. El mateix any participà en l’estrena d'Atlántida (M. de Falla) dirigida per E. Toldrà. També ha estat dirigida per mestres com T. Beecham, H. von Karajan, G. Solti, A. Cluytens, P. Monteux i A. Argenta, entre d’altres. El 1980 es retirà de l’escena operística i se centrà en el món del concert i els recitals. El 1987 obtingué el doctorat honoris causa de la Universitat de Barcelona i cinc anys més tard tornà al Gran Teatre del Liceu amb un recital, en el marc dels actes culturals vinculats als Jocs Olímpics. El 1998 fou objecte d’un homenatge a Madrid.
Bibliografia
- Llopis, A.: Victòria dels Àngels, Alcides, Barcelona 1963
- Sagarmínaga, J.: Diccionario de cantantes líricos españoles, Fundación Caja de Madrid, Madrid 1997
Complement bibliogràfic
- Roberts, Peter: Victoria de los Ángeles, Wesdenfeld & Nicolson, London 1982
- Martorell i Codina, Oriol: Solemne investidura de doctora honoris causa a la Sra. Victoria de los Ángeles: 23 de desembre, Universitat de Barcelona, Barcelona 1987
- Fernández-Cid, Antonio: Victoria de los Ángeles, Madrid 1970
- Hauert, Roger; Gavoty, Bernard: Victoria de los Angeles, Éditions René Kister, Ginebra 1956
- Llopis, Artur: Victòria dels Àngels, Editorial Alcides, Barcelona 1962