Una de les sopranos més destacades del final del segle XIX i principi del XX, assolí una gran fama internacional, especialment a Anglaterra. Inicià els seus estudis de cant a París, amb M. Marchesi. Començà actuant en concerts a Melbourne i debutà en el camp de l’òpera a Brussel·les, el 1887, com a Gilda. Al llarg de la mateixa temporada, també al Théâtre de la Monnaie, interpretà altres papers, entre els quals els de Lucia, Lakmé o Violetta. La seva carrera la portà a París, Milà, Chicago, Melbourne, Nova York i, sobretot, a Londres, on es convertí en una autèntica institució. El Covent Garden fou considerat per ella mateixa com la seva veritable llar. Hi cantà per darrer cop el 1926, durant les representacions de La bohème i Otello. Posseïdora d’una veu clara i neta que fou qualificada de "platejada" per la premsa del seu temps, es feu famosa per les seves interpretacions de Marguerite, Desdèmona i, especialment, de Mimì (La bohème). Escriví una autobiografia titulada Melodies and Memories (Londres, 1925).