Estudià amb D. Zucchinetti a la seva ciutat natal i amb A. Secchi a Milà. Feu el seu debut a Parma, el 1789, amb La pastorella nobile de Guglielmi. Encara que començà la seva carrera amb la interpretació d'opéras-comiques, aviat dirigí la seva atenció cap als papers dramàtics de les òperes de Cimarosa, Fioravanti, Paer i Cherubini, molt més adequats per a la seva veu i el seu caràcter. El 1800, després d’oferir dos concerts al Teatro San Carlo de Nàpols en honor a Napoleó Bonaparte, esdevingué la seva amant. Aquesta condició li obrí les portes dels teatres de París i la cort francesa. El 1804 feu el seu debut londinenc, on aconseguí un gran èxit amb l’estrena d'Il ratto di Proserpina de Winter. Reclamada altre cop per Napoleó, el 1806 es convertí en la principal cantant de la seva cort, fins que l’emperador deixà el poder. Després marxà a Anglaterra i, més tard, a Itàlia, on es retirà definitivament el 1823. A partir de llavors visqué alternativament a Milà i a París, dedicada a l’ensenyament.