Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin. El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G. Puccini. Després participà en l’estrena d'Ariodante de Nino Rota a Parma (1942), i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món. El 1945 interpretà el Radames d'Aïda a l’Arena de Verona, i l’any següent, el Cavaradossi de Tosca. El seu debut al Metropolitan de Nova York arribà l’any 1951, amb unes memorables funcions de Manon Lescaut, i a partir de llavors hi cantà ininterrompudament fins el 1959, sense deixar, però, les actuacions als principals teatres europeus. El 1953 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Aïda i el 1955 hi oferí la seva gran versió d’Otel·lo. Aquest darrer personatge destacà en la seva especialització en papers de gran intensitat dramàtica, i l’enregistrà en dues ocasions sota les batutes d’A. Erede i de H. von Karajan. Participà com a actor en diverses pel·lícules de producció italiana i, esporàdicament, es dedicà a la crítica. Publicà un llibre de memòries (1982).