Eduard Giménez i Gràcia

(Mataró, Maresme, 1940)

Tenor català.

Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb C. Bracons de Colomer, i posteriorment amplià la seva formació a Milà amb V. Badiali. Debutà a Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta amb Lucia di Lammermoor, i la temporada 1962-63 ho feu amb La Traviata al Palau de la Música Catalana. Quatre anys més tard actuà a Itàlia per primera vegada, amb unes funcions de L’elisir d’amore, de G. Donizetti, a Reggio de l’Emília. Aquest títol s’ha convertit en una de les òperes que l’han identificat, juntament amb algunes obres de G. Rossini i W.A. Mozart, com un dels millors cantants lírics lleugers de la seva generació. Ha actuat als principals teatres europeus (Liceu, Scala de Milà, Òperes de Roma i París) i americans. El seu pas pel Liceu, que inicià el 1963, continuà la temporada 1970-71, en què protagonitzà L’elisir d’amore i la Cenerentola. Posteriorment hi destacà en les intervencions a El barber de Sevilla, Linda di Chamounix, Maria Stuarda, Don Pasquale, Così fan tutte, Don Giovanni o Il matrimonio segreto.