Hipòlit Lázaro i Higueras

(Barcelona, 1887 — Barcelona, 1974)

Tenor català.

Vida

De família humil, combinà la seva formació musical amb oficis diversos, com carreter o manobre. Durant el servei militar tocà en la banda del seu regiment. Actuà el 1905 a Olot amb Marina, d’E. Arrieta, però el debut oficial li arribà el 1910 amb La favorita, al Teatre Novetats de Barcelona. Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació amb el tenor E. Colli. Després d’un breu període a Anglaterra, on cantà sota el pseudònim d’Antonio Manuele, el 1913 tornà a Itàlia, on P. Mascagni el contractà per a actuar en la seva òpera Isabeau al Teatro alla Scala de Milà. El 1914 es presentà amb Rigoletto al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i quatre anys més tard ho feu a la Metropolitan Opera House de Nova York amb la mateixa òpera. El 1922 cantà al Teatro Real de Madrid. La seva rivalitat amb el tenor aragonès M. Fleta al Gran Teatre del Liceu inicià fortes confrontacions entre els seus admiradors, els "lazaristes" i els "fletistes". Actuà en diverses capitals europees, com Viena, Budapest o París, ciutat on el 1929 cantà Aïda i Rigoletto. Fou molt sol·licitat en teatres d’òpera de l’Amèrica del Sud, especialment a Mèxic, l’Uruguai, l’Argentina, Cuba, Xile i el Brasil. Estrenà algunes òperes d’autors italians, com Il piccolo Marat (Roma, 1921), de P. Mascagni, o La cena delle beffe (Milà, 1924), d’U. Giordano, a més d’espanyols i catalans, com l’obra de J. Gaig El estudiante de Salamanca (Barcelona, 1935). El 1940 s’acomiadà amb gran èxit del públic novaiorquès i, de retorn a Catalunya, cantà assíduament als teatres barcelonins com l’Olímpia -Marina, amb M. Espinalt, el 1944-, el Gran Teatre del Liceu -Marina i Aïda la temporada 1944-45- o el Tívoli. Es retirà definitivament el 1950 a l’Havana, on visqué uns quants anys i d’on marxà després del triomf de la revolució castrista. Instal·lat a Barcelona, es dedicà a la docència del cant des de casa seva, on formà futurs cantants, com A. Cabanes o J. Ruax. Escriví, entre altres obres, Memorias i Mi método de canto, totes dues el 1947, i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Sabatés, Ramon: Hipòlit Lázaro, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1987
  2. Lázaro i Higueras, Hipòlit: El libro de mi vida, Lex, La Habana 1949
  3. Lázaro i Higueras, Hipòlit: Mi método de canto, Imp. A.Núñez, Barcelona 1947