Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant. Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic. Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l'Aïda verdiana. Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago-. Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li permeteren interpretar papers caracteritzats tant per un intens dramatisme (Rigoletto) com seriosos (Don Giovanni) o còmics (Fígaro). Actuà sovint al Gran Teatre del Liceu en òperes com La guerra de Rossellini (1957), Don Pasquale (1957), El barber de Sevilla (1960, 1973) o Falstaff (1960). Protagonitzà diversos enregistraments d’òperes completes. Al final de la seva carrera interpretà alguns papers de baix còmic, com el Bartolo d'El barber de Sevilla rossinià.